Bon dia a tots i a totes les que avui esteu llegint aquest bloc.

 Avui m’agradaria contar-vos una historia. Una historia d’aventures, d’aprenentatge, de companyerisme... Una historia basada en fets reals, tan reals com que els viscut durant aquest segon semestre del segon curs del grau d’educació infantil de la universitat de les Illes Balears. Una historia que no hagués estat possible sense les meves companyes Nerea, Anabel, Antonia, Paula, Sol, Zineb i Felisa.

Tot començà un dimarts 19 de febrer. Era el primer dia de la classe de representació. Bé, més bé tot començà abans, jo ja tenia les meves expectatives sobre l’assignatura. Havíem de fer un musical, a mi m’encanten els musicals. Jo pensava, que bé, ho passarem genial en aquesta assignatura, a més no hi ha examen. Doncs bé, el dia 19 de febrer varem arribar a l’aula que tocava i en Toni (el mestre de la part musical d’aquesta assignatura) ens va presentar com seria l’assignatura i fins i tot ens va ensenyar vídeos de anys anteriors.  A mi, aquestes coses me motivaven més, em pareixia tan divertit crear i interpretar un musical fet per nosaltres. A més era un treball que hauríem de representar davant nens d’una escola de veritat. Aquell mateix dia ens va demanar que féssim grups i decidir qui seria l’encarregat de cada cosa i el nom del nostre grup. Així que així ho varem fer. Havíem de pensar de que aniria l’historia. Allí va ser quan varen començar els problemes. Érem un grup gros, i no ens sabíem posar d’acord. No ens sortia la història... Teníem moltes idees plantejades però cap ens acabava de convèncer ni a nosaltres ni al mestre. Tot i així vàrem decidir que el nostre musical tindria una part de llum negra, però la història encara no sabíem ni on situar-la: si baix la mar, en castells, boscos....  Així que varem decidir quedar un dia festiu per decidir quina seria la nostra història. Aquest dia, establirem una idea primordial que va estar present durant tot el procés de construcció de l’obra. El tema o personatge principal seria el sol. El sol que algú robaria, d’aquesta manera en aquell moment s’introduirien les llums negres. Aquell dilluns que vàrem arribar a classe i varem contar la història al mestre, ens va dir que era bona idea, però que quedaven moltes coses per decidir. Havíem de posar-nos les piles, i la meva impressió era que només estàvem perdent el temps....

Un dia a la classe de plàstica impartida per la mestra Carmen Escribano, ens va sorgir la imaginació i tot mirant el quadern de una companya en el qual havia dibuixat un bosc amb un monstre. Aquell dia vàrem començar a plantejar-nos una idea, una idea de la qual va sorgir finalment el musical. Emoció i felicitat vaig començar a sentir, tot i que aquestes emocions es barrejaven amb nirvis del temps que quedava i en comparació amb els altres grups, teníem molta feina per avançar.

Un cop vàrem tenir la nostra història, les cançons i lletra del musical varen sorgir sense tanta dificultat. Però això no va acabar així ja que quan ja ho teníem tot quasi acabat el mestre ens va dir que faltava un poc de xispa, de conflicte i vàrem haver de fer modificacions.

Quant al decorat vàrem centrar-nos prèviament en el mon dels humans. D’aquesta manera creiem que anàvem molt justa per els mons dels monstres. Necessitàvem molt de material especial per a que brillés amb la llum negra i això era també una dificultat.

Cal dir, però que cada cop m’agradava més el nostre musical, era nostre l’havíem creat nosaltres. Havien discussions però allà estava. Quasi ho havíem aconseguit.

Finalment arribà el dia del assaig general. Recordo que jo, li vaig entregar al tècnic el nostre guió i li vaig explicar un poc quan i com havia de posar les llums, la musica etc... L’assaig que ho varem fer dos cops, va sortir bé. Les companyes ens animaven i ens donaven l’enhorabona per la feina feta. Realment nosaltres necessitàvem molt les seves valoracions ja que per exemple amb el tema maquillatge, no sabíem si se’ns veia bé la cara i si havien de millorar coses com aquelles, en les quals només teníem un dia per arreglar.

Desgraciadament, el dia de la representació tot va sortir al inrevés. El tècnic va tenir problemes amb les nostres llums i amb la nostra música. La meva sensació final no es bona. Crec que ens hem esforçat molt i durant molt de temps per a que en aquest moment tan important passi aquest fet.

Ara vist amb distància després de que hagin passat un parell de dies, estic contenta per que la gent ens veu i ens dona l’enhorabona i tot això però jo encara tinc una espineta al meu cos. Ja que hauria set molt més emocionant si hagués sortit com havia de sortir.

Així és com acaba la meva història, de superació i creació. És molt bonic la feina que hem realitzat en aquesta assignatura. Abans d’acabar m’agradaria agrair al Club Diario de Ibiza per la seva col·laboració amb la qual no haguéssim pogut representar el nostres resultats.