Bon dia a tots i a totes les que avui esteu llegint aquest bloc.
Avui m’agradaria contar-vos
una historia. Una historia d’aventures, d’aprenentatge, de companyerisme... Una historia
basada en fets reals, tan reals com que els viscut durant aquest segon semestre
del segon curs del grau d’educació infantil de la universitat de les Illes
Balears. Una historia que no hagués estat possible sense les meves companyes
Nerea, Anabel, Antonia, Paula, Sol, Zineb i Felisa.
Tot començà un dimarts 19 de febrer. Era el primer dia de la
classe de representació. Bé, més bé tot començà abans, jo ja tenia les meves
expectatives sobre l’assignatura. Havíem de fer un musical, a mi m’encanten els
musicals. Jo pensava, que bé, ho passarem genial en aquesta assignatura, a més
no hi ha examen. Doncs bé, el dia 19 de febrer varem arribar a l’aula que
tocava i en Toni (el mestre de la part musical d’aquesta assignatura) ens va
presentar com seria l’assignatura i fins i tot ens va ensenyar vídeos de anys
anteriors. A mi, aquestes coses me
motivaven més, em pareixia tan divertit crear i interpretar un musical fet per
nosaltres. A més era un treball que hauríem de representar davant nens d’una
escola de veritat. Aquell mateix dia ens va demanar que féssim grups i decidir
qui seria l’encarregat de cada cosa i el nom del nostre grup. Així que així ho
varem fer. Havíem de pensar de que aniria l’historia. Allí va ser quan varen
començar els problemes. Érem un grup gros, i no ens sabíem posar d’acord. No
ens sortia la història... Teníem moltes idees plantejades però cap ens acabava
de convèncer ni a nosaltres ni al mestre. Tot i així vàrem decidir que el
nostre musical tindria una part de llum negra, però la història encara no sabíem
ni on situar-la: si baix la mar, en castells, boscos.... Així que varem decidir quedar un dia festiu
per decidir quina seria la nostra història. Aquest dia, establirem una idea
primordial que va estar present durant tot el procés de construcció de l’obra.
El tema o personatge principal seria el sol. El sol que algú robaria, d’aquesta
manera en aquell moment s’introduirien les llums negres. Aquell dilluns que
vàrem arribar a classe i varem contar la història al mestre, ens va dir que era
bona idea, però que quedaven moltes coses per decidir. Havíem de posar-nos les
piles, i la meva impressió era que només estàvem perdent el temps....
Un dia a la classe de plàstica impartida per la mestra Carmen
Escribano, ens va sorgir la imaginació i tot mirant el quadern de una companya
en el qual havia dibuixat un bosc amb un monstre. Aquell dia vàrem començar a
plantejar-nos una idea, una idea de la qual va sorgir finalment el musical.
Emoció i felicitat vaig començar a sentir, tot i que aquestes emocions es
barrejaven amb nirvis del temps que quedava i en comparació amb els altres
grups, teníem molta feina per avançar.
Un cop vàrem tenir la nostra història, les cançons i lletra del
musical varen sorgir sense tanta dificultat. Però això no va acabar així ja que
quan ja ho teníem tot quasi acabat el mestre ens va dir que faltava un poc de
xispa, de conflicte i vàrem haver de fer modificacions.
Quant al decorat vàrem centrar-nos prèviament en el mon dels
humans. D’aquesta manera creiem que anàvem molt justa per els mons dels
monstres. Necessitàvem molt de material especial per a que brillés amb la llum
negra i això era també una dificultat.
Cal dir, però que cada cop m’agradava més el nostre musical, era
nostre l’havíem creat nosaltres. Havien discussions però allà estava. Quasi ho
havíem aconseguit.
Finalment arribà el dia del assaig general. Recordo que jo, li
vaig entregar al tècnic el nostre guió i li vaig explicar un poc quan i com
havia de posar les llums, la musica etc... L’assaig que ho varem fer dos cops,
va sortir bé. Les companyes ens animaven i ens donaven l’enhorabona per la
feina feta. Realment nosaltres necessitàvem molt les seves valoracions ja que
per exemple amb el tema maquillatge, no sabíem si se’ns veia bé la cara i si
havien de millorar coses com aquelles, en les quals només teníem un dia per
arreglar.
Desgraciadament, el dia de la representació tot va sortir al inrevés.
El tècnic va tenir problemes amb les nostres llums i amb la nostra música. La
meva sensació final no es bona. Crec que ens hem esforçat molt i durant molt de
temps per a que en aquest moment tan important passi aquest fet.
Ara vist amb distància després de que hagin passat un parell de
dies, estic contenta per que la gent ens veu i ens dona l’enhorabona i tot això
però jo encara tinc una espineta al meu cos. Ja que hauria set molt més
emocionant si hagués sortit com havia de sortir.
Així és com acaba la meva història, de superació i creació. És
molt bonic la feina que hem realitzat en aquesta assignatura. Abans d’acabar m’agradaria
agrair al Club Diario de Ibiza per la seva col·laboració amb la qual no haguéssim
pogut representar el nostres resultats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario