CARPETA D'APRENENTATGE: LES EMOCIONS

TEMA 1: LES EMOCIONS

LES EMOCIONS 1

Quan vaig veure per primera vegada el nom de l’assignatura al moodle el meu cap ràpidament va fer una pensament de oh, que guai, estudiarem les emocions. Però poc a poc passaven les primeres classes, el meu cap anava dient-me: Maria estàs molt perduda.

La veritat és que realment mai he treballat el tema de les emocions, se que existeixen i que moltes son vitals, que les necessitem i que estan dins del cos de cadascú. També crec que tot i que tots podem tenir les mateixes emocions en un moment determinat, cadascú les manifesta d’una manera única i particular. Això ens fa únics.

Per tant, al veure el nom varem despertar sensacions com nerviosisme, curiositat... Son sensacions m’han acompanyat durant tot el curs i que algunes, com la de curiositat, encara hem ronda pel cap. Ja que crec que aquet és un tema molt ampli.

De tota manera aquesta assignatura no només parlarà de les emocions, si no que també de la societat. Bé, jo crec que aquestos temes tenen molta relació. Les emocions les pots viure tot sol, però compartir-les crec que és molt més beneficiós. També crec que les emocions sempre surten del nostre cos d’una manera o un altra, de vegades fins i tot sense que ens adonem. És a dir, n’hi ha dies que te pots enfadar i tot i que no vulgues demostrar-ho la cara et delata, però no sols la cara si no els gestos i la teva forma de ser canvia i la gent del teu voltant ho nota i ho pateix, d’una manera o un altra.

L’objectiu principal que em plantejo amb aquesta nova assignatura és, aprendre el màxim possible; xopar-me d’aquesta assignatura per poder fer servir aquestos aprenentatges a la vida real, no només a l’escola si no en la meva vida, amb els meus amic i familiars.

El primer dia de classe el mestre ens va parlar d’aquestos dos grans conceptes: societat i emoció. La societat, tots varem poder dir alguna paraula, alguna definició... Ens varem poder defendre. Després ens varem fer la pregunta de ‘’què són les emocions?’’ totes ens varem quedar un poc capgirades.  El que enteníem per emocions ho explicàvem dient sentiments. ‘’Bé, i què són els sentiments?’’. Ho sabem, no, no ho sabem, ho sentim. La meva reflexió va ser que els sentiments es senten, no s’expliquen. Sabia, però que aquesta no era una resposta vàlida. Maria algun dia seràs mestres, és molt important que ho puguis expressar, em deia a mi mateixa. Però no, no hi havia manera. Tenia una resposta al cap, però era incapaç de treure-la amb paraules.


Aquesta assignatura que m’ajudarà a comprendre la importància d’aquelles coses que sentim i encara no sabem explicar em sembla molt interessant i molt important per a l’educació no sols infantil o primària si no, l’educació de la vida, per a tots.

Va sorgir una altra pregunta: quines son les emocions primàries?. Primàries. Vaig pensar, que significava aquella paraula. Després entre tots varem coincidir que eren aquelles emocions que eren necessàries per a la supervivència de l’espècie. I després de llegir un capítol del llibre de Sílvia Palou Vicens (2004) Emociones primarias i su alquímia. En Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infancia: Propuestas educativas (111-126) Barcelona. Graó, ens va quedar tot més aclarit.

Les emocions primàries són cinc i son: L’amor, la ràbia, la por, la tristesa i l’alegria.

La ràbia és necessària per la supervivència. Sí ho és, al principi no comprenia perquè però ara crec que de la ràbia aprenem, que hi ha diferents tipus de ràbia i que per viure en societat es important aprendre a ‘’tolerar’’ aquesta ràbia.

L’amor, el que tots anhelem i desitgem. Crec en l’amor, crec que és el motor que mou el mon. Però no crec que aquest sentiment només es pugi tenir amb una persona. Per exemple, hi ha gent que amb el seu treball es feliç no necessita res més, el seu amor no és cap a una persona, si no cap a una afició. De tota manera a la lectura ens parla de diferents tipus d’amor: amor immadur és aquell on dues persones esdevenen dependents una de l’altra, en canvi, l’amor madur es podria resumir amb la frase “t’estim perquè m’estimes”. Té en compte la responsabilitat que representa aquesta unió, assumeix la necessitat de tindre cura de l’altra persona i es preocupa per conèixer-la per poder respectar-la. Però mai es perd de vista la pròpia identitat.

La por, que ens ajuda a defensar-nos. Una persona sense pors, pot ser un perill. Ens ajuda a alertar-nos de les coses que poden ser perilloses o fer-nos mal. És important que amb el pas del temps ens adonem de quines son les nostres pors i de com superar aquelles que podrien millorar la nostra vida.

La tristor, tot i que de vegades pugui confondre`s amb la ràbia o la por, és un sentiment que també es vital i necessari. Crec que hem de tenir dies tristor per després tenir dies més feliços.

L’alegria sens dubte, és un sentiment necessari per viure. Hem de trobar a aquelles persones que ens facin sentir aquest sentiment i viure en harmonia.

Tots aquestos sentiment afloren quan ens relacionem, o ens socialitzem amb altres persones o àmbits, per això estan tan relacionats aquestos dos conceptes: societat i emocions.

LES EMOCIONS 2

Durant aquestes primeres sessions les emocions estan xopant tot el nostre nou aprenentatge. Com que durant els dies anteriors teníem tants dubtes sobre les emocions varem decidir crear una definició ‘’nova’’. No nova, si no, escriure el nosaltres enteníem per emoció. No va ser una tasca fàcil, doncs vam haver d’informar-nos i cercar diferents definicions via Internet, biblioteques, articles etc...

Aquell dia, varem arribar totes a classe amb la nostra cerca i la nostra petita definició sobre emoció. Després vàrem debati sobre quines coses eren més importants i entre totes varem crear aquesta completa definició.

Emocio: Resposta a un estímul intern o extern que provoca una alteració de l’ànim de manera involuntària o conscient, intensa i de poca durada que crea una sensació agradable o desagradable que es manifesta en alteracions psicofisiològiques i expressions físiques en funció de la interpretació subjectiva de l’individu influenciat pel seu context cultural o context immediat.

un moment una sensació que et provoca un canvi en la teva forma de estar o comportament immediat. Aquest estímul pot venir per via interna (un pensament, un record...) o via externa (unes paraules, veure alguna cosa...). Aquestos fets poden generar un canvi en el teu estat d’ànim, i es veuran, com vaig dir a la primera entrada, en els teus gestos o expressions i fins i tot en la teva manera d’estar. No tots les persones, tenen una mateixa emoció en un temps determitat, doncs som persones úniques, i hem viscut diferents coses i formes diferents, per la qual cosa sentirem i ens expressarem de diferent manera.

Un altra activitat que ens van proposar va ser cercar definicions del mateix llibre de la primera entrada (Sílvia Palou Vicens (2004) Emociones primarias y su alquímia. En Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infancia: Propuestas educativas (111-126). Barcelona: Graó.)  Havíem de cercar una frase de cada emoció primària i justificar per que l’hem triada.

POR

- Ser prudente no quiere decir ser cobarde, si no reducir el riesgo al máximo. Con exeso no pernite abanzar, pero puede ser una virtud si evita grandes fracaos.

Vaig decidir que aquesta definició era la més encertada perquè qui no te por, pot fer coses perilloses i acabar-les en fracàs. El nen que no te por de saltar d’una finestra, pot romprer´s una cama. Però no només per això. Les teves accions no només t’afecten a tu, si no també a les persones que t’envolten. De vegades la teva por no es només per tu, si no pel que passaria a aquestes persones si a tu et passés alguna cosa greu.

AMOR

- Todos los seres humanos buscan ser amados y reconocidos. Este sentimiento es, en muchos casos, el timón de nuestros comportamientos, de nuestros deseos y necesidades. Como maestros, y como padres y madres, debemos tenerlo siempre presente.

Per moltes persones (jo inclosa) crec que en la vida ens em d’enamorar, hem de sentir-nos estimats per algú especial. Moltes vegades quan estimam algú canviem moltes coses per aquesta persona. Crec que no hem de tenir por de dir que estimem, tant als nostres amics, familiars i parelles. Hem de donar tendresa a totes les persones que ens envolten.

ALEGRIA

- Es una buena experiencia de juego exitarse, alterarse, probar el proio límite de locura y volver de nuevo a la serenidad, a encontrar el equilibrio. Si hemos jugado a ello antes, tendremos más herramientas para la vida real.

Per a mi aquesta frase vol dir explorar. Explorar els nostres extrems, les sensacions, fer locures, coses que no faries en altres moments i aprendre d’aquestes experiències sempre des del costat més positiu. Aprendre a trobar el costat positiu de les coses. Totes les experiències tenen ens ajudaran en un moment determinat per això hem de valorar-les i trobar el costat positiu.

TRISTESA

- Preguntarnos qué nos aporta la situación que estamos viviendo. Las crisis o los momento difíciles son momentos de cambio, de aprendizajes importantes, aun que sean duros.

Aquest està molt relacionat amb el anterior, tot i que és difícil de les coses tristes, negatives també s’aprèn. Pot ser tot d’una no te n’adonis, o bé, estàs cegat per la felicitat que has pogut sentir abans, però amb el temps aprenen que perdre ens ajuda a lluitar i seguir endavant, que som més forts del que creiem. Hem d’aprendre de tots els moment s i situacions per que aquestos també ens ajuden a créixer.

RÀBIA

- Convencer con explicaciones cuando uno está fuera de si, no sirve de nada, aún puede irritar más.

Aquesta definició l’he agafat per que em recorda molt a mi, i a la meva manera de ser. Jo en molt poques ocasions m’enfado i m’enrabio, però quan em passa, necessito uns minuts d’estar tota sola i pensar. Quan ve gent a explicar-me coses el meu cap es nubla. Por ser, estic tant capficada amb el meu pensament, que no accepto res més. Per tant crec que el millor es donar temps per pensar, per a que la mateixa persona se n’adoni que no ho està fent bé. Donar aquest punt de confiança. Pot ser després la mateixa persona demani disculpes, o entén el que ha fet malament.

LES EMOCIONS 3

Avui a classe hem vist un vídeo que tracta sobre el desenvolupament afectiu i social dels nens d’es del naixement. Era un vídeo reportatge on es mostraven la reacció de diversos estímuls i en diferents nens. És estimulant veure com un mateix estímul pot crear reaccions tan diferents en nens de la mateixa edat. Sembla que els nens a simple vista son només nens, que encara no han de tenir vivències que facin que et manifestis d’una o un altra forma davant d’un esdeveniment, però penso que és quan ets un nen on et fas com a persona. És a dir la teva essència es crea amb els recors i vivències d’infantessa.

Puc dir, però, que durant el vídeo he vist coses que ja sabia, coses que, o bé, estem estudiant ara mateix o que hem estudiat al quadrimestre anterior. De tota manera això ens ha servit com a punt de partida per comprendre tot el vídeo a més d’un breu repàs dels coneixements que ja sabíem.

Al començament del vídeo parla sobre els reflexos. Els reflexos son respostes en forma de moviments, aquestos son involuntaris. Serveixen per adaptar-se al món i protegir-se. El que no sabia dels reflexos, és que són les primeres expressions dels nens. El nen ens parla a partir dels moviments i aquestos en un primer moment son reflexos, el fet de posar-se els objectes o la mà a la boca, el succionar qualsevol cos que vagi a la boca... totes aquestes manifestacions ens vénen a dir com està l’infant.

A conseqüència d’aquestos reflexes, sorgeixen els vincles afectius. En un primer moment són els pares qui van a complir les necessitats dels seus nens. Per tant creen una relació única entre ells. Durant el vídeo parlen que la primera figura d’afecte, que es consolida durant els dos primers anys, és la mare ja que en molts de casos és la que li dona pit i per tant li assegura la supervivència. De tota manera, els objectius de la figura d’afecte, a part de assegurar la supervivència, són: crear un clima de seguretat, estimar i demostrar-ho, desenvolupar una comunicació....

Aquestes primeres relacions faran que el nen es desenvolupi d’una manera o d’un altra donant més importància i valors al que els pares li han ensenyat per tant hem d’anar amb molta cura amb la nostra forma d’actuar, no només amb els nens si no amb la nostra societat. Durant el vídeo també parla del rol dels pares. Ja que com he dit abans la forma de ser dels pares te a veure molt amb el desenvolupament del nen. Els pares més permissius, protectors i que volen satisfer a la primera els desitjos dels nens, tot i que ho facin amb la millor fe del mon estan fent que els seus nens no es plantegin reptes per aconseguir les coses, que no lluitin o busquin alternatives per la seva banda.

Tot i així la persona, en aquest cas el nen petit, també decideix com ho vol fer. Per això de vegades hi ha tanta diferència entre germans. El vídeo parla que els nens que utilitzen més la part dreta del cervell són més actius, pel contrari els que fan més ús de la part esquerra son més tranquils.

Per últim, aquet vídeo m’ha aportat nous coneixements, sobretot quan ha parlat de les emocions morals. Durant aquestes primeres setmanes de classe hem parlat de les emocions primàries. Però les morals... Jo mai ho havia sentit. Les emocions morals sorgeixen cap als dos anys i són l’orgull i la vergonya.  Sorgeixen quan el nen se n’adona que representen un ser únic, quan passen l’etapa de l’egocentrisme i senten la vida des del seu punt de vista, tan únic com ell mateix. També sorgeix amb la creació del seu autoconcepte i per tant les seves metes per aconseguir sentir-se bé amb ells mateixos.  Aquestes dos emocions actuen com a reguladors de les motivacions personals.

Ja per acabar m’agradaria reflexionar sobre la importància de l’adult durant aquestos primer anys d’experimentació d’emocions. L’adult és un guia, però també es un reflex per al nen. El nen el copiarà. Per això hem d’ajudar a conèixer i experimentar totes les emocions però sobretot hem d’ajudar a regular-les.