Per a concloure l’assignatura…

Abans de tot, cal dir que aquesta assignatura: Educació i desenvolupament socioemocional a la primera infància, m’ha portat més treball del que pensava. I més temps.

Quan vaig començar amb l’assignatura, vaig parlar dels meus sentiments. Avui dia, no han canviat. Tot i que cal dir, que he acabat d’una forma no molt agradable (i potser, la/les persones que ho llegeixin ho entendran) però encara així no crec els meus sentiments no han canviat. ‘’Nerviosisme i curiositat’’. Des de la meva visió de possible ‘’futura mestre’’ continuo nerviosa. He aprés molt. Fins i tot més que amb altres assignatures del curs, però segueixo insegura. Les emocions, tractar amb la família, el treball del mestre... És tant complicat. He de seguir formant-se, però sobretot emocionalment, encara no sé com actuar davant algunes situacions. Crec que val la pena formar-se més sobre els temes emocionals, per què algun dia hauré de donar suport a un nen i fins i tot a una família.

Amb el començament del bloc vaig parlar sempre sobre 2 paraules. Per a mi han set claus durant tot el curs: societat i emocions. Aquestos conceptes ha mesura que ha passat el curs s’han modificat. S’han completat. 

Ara li dono més valor a aquestes dos paraules que s’han de treballar conjuntament a l’escola.  

La societat, és el futur, som nosaltres. La societat depèn, en gran mesura, de l’educació que rebem. La família és l’eix més important, però a l’escola el nen serà una persona més de la petita societat educativa, en la qual la seva autonomia i la seva forma de ser jugaran el paper essencial. Crec que cada nen és com és, i té el seu dret de que això sigui així, però també, ha de tenir dret a experimentar diferents situacions que el faran ser com és i com serà en el futur.

Quant a les emocions, sempre he dit que és un tema complicat. Som únic, i cadascú pateix i sent i es manifesta de manera diferent. Jo crec que això no és un problema, això és societat, diversitat. Els mestres i les escoles no han de tenir por a intentar treballar-ho, a intentar que els nens coneguin els seus sentiments i els regulin. Crec que és força important que coneguin les emocions. Per ser empàtic, has de conèixer els sentiments, per, a part de saber com pots sentir-te tu, posar-te a la pell de l’altre i experimentar el seu sentiment.

Pel que fa a la família, que és un altre dels temes que hem tractat, la família és el primer suport, la base. Les emocions que afloren amb la família ens fan créixer. És molt important que el vincle que es creï sigui fort, que la família sigui com la paraula compromís i protecció. Sempre escoltant, acceptant i respectant les decisions de tot el grup familiar. Jo entenc la família com un equip, on no és el mes fort el pare, si no on tots tenim un paper important. Dóna igual com sigui la família, si n’ha una mare o dues, si som 3 o som 8, sempre que siguem un gran equip.

Per altra banda, l’escola ha de ser oberta. Oberta a la societat, compromesa amb aquesta. És a dir que l’escola ha d’acceptar els problemes de la societat i lluitar amb els nens per ells, que els nens també formen part de la societat. També han d’estar convençuts de la seva tasca i no han de tenir por de obrir-se a les famílies explicant activitats o formes de treballar.

Per últim les meves expectatives com a futura mestra consistirien en fomentar més el treball de les emocions, investigar sobre els temes, les formes de treballar i donar tots els meus coneixements a l’escola per a que tota l’escola treballi més activament amb activitats de identificació i regulació de les diferents emocions.

També, però, m’agradaria especialitzar-me una mica més en aquest terreny i poder ajudar als mestres a comprendre la importància d’aquest tema. Crec que molt dels mestres d’avui dia no són conscients de l’ importància que tenen les emocions. Vull conèixer més sobre les emocions i com treballar amb elles amb persones de totes les edats. Com he dit al principi de la carpeta d’aprenentatge, en tinc molta, de curiositat.