MODUL 3: Factors psicològics del procés d’ensenyament - aprenentatge.

Si durant el temari anterior varem parlar de quines son les teories sobre l’aprenentatge, en aquest tema parlarem sobre quin son els factors psicològics del procés d’ensenyament - aprenentatge. I és que la disposició de l’alumne cap a una tasca determinada és clau per que l’aprenentatge es doni de manera positiva i duradora.

Els factors més rellevants i per tant dels quals parlarem en aquesta entrada son els següents: els processos cognitius i els processos afectius, però a més a més parlarem de les habilitats i estratègies d’aprenentatge.

Quan parlem dels processos cognitius fem referència a la capacitat memorística, d’atenció o bé intel·ligència.

L’atenció és un aspecte en el qual els nens petits no ens poden enganyar. De vegades no és fàcil prendre atenció a alguns estímuls sobretot si aquestos no ens interessen o bé no ens semblem importants i motivants. Per tant el mestre ha de buscar temes relacionats amb la vida real, amb el context en el qual els nens viuen.  

Segons els autors de les teories que varem parlar al tema anterior creuen unes coses o altres d’aquest aspecte. Per exemple els conductistes creuen que l’atenció és una disponibilitat sensorial que el nen posa de manifest mitjançant la mirada, la postura, la expressió facial... Des del meu punt de vista, els conductistes es desvien un poc, ja que poden mostrar aquestes disposicions però sobre un altre tema que els hi interessa més. Per altra banda, les teories del processament de la informació, fan una analogia sobre la ment i l’ordinador (fan un estudi sobre la quantitat de informació que pot processar la ment humana i la qualitat del rendiment obtingut. Per sort (per que no entenc la comparació de la ment d’una persona amb un ordinador) els cognitius varen intentar millorar aquesta teoria, fent un procés relacionant entre la memòria a curt i llarg termini.

Tot i aquestes teories, hem de comprendre quins son els factors que incideixen en l’atenció. Per una banda trobem els factors fisiològics. No sempre tenim un bon dia, els dies que no dormim bé, que ens trobem malament etc, rendirem menys a l’escola. Aquestos factors, poden estar donats per causes extraescolars: dormir poc, moltes activitats extra escolar... Però també poden ser causes escolars. El fet de aprendre amb metodologies monòtones, repetitives així com el rol o paper que tengui el mestre, horaris etc. De vegades poden provocar fatiga.

Per altra banda, El nivell de desenvolupament dels nens. Des del meu punt de vista, avui dia encara no respectem els diferents ritmes d’aprenentatge, per tant, quan un nen es sent perdut, o no so sap realitzar alguna tasca es perd i desvia la seva atenció. En els nens podem trobar-nos una atenció espontània, aquesta vol dir que aquest nen tot i que es fixi en un estímul, la seva atenció es vulnerable i pot desconnectar i fixar-se en altre estímul. A mesura que el nen creix, l’atenció va sent més sostinguda, ja que té una intenció per part del nen.

Un altre factor del qual depèn l’atenció és la motivació i els interessos, està clar i no només passa amb els nens, que si el tema del qual estem parlant ens agrada i ens motiva prestarem més atenció que no pas a un que ens avorreix.

Per últim, com he dit abans, hem de tenir en compte les diferències individuals. En aquest cas farem una comparativa entre els estils cognitius reflexiu i impulsiu:

DOS ESTILS SEGONS LA MANERA D’APRENDRE

ESTIL COGNITIU REFLEXIU	ESTIL COGNITIU IMPULSIU
Dediquen més temps al examen del model i al processament de la informació.	Processen blocs informatius més amplis, requereixen menys temps.
Fan un procés més seqüencial de la informació.	Fan un processament més difús i més simultani.
Sospesen les distintes alternatives possibles avaluant-les abans de passar a l’acció.	Acceptació escassament critica de les primeres hipòtesi que sorgeixen
Utilitzen blocs informatius més petits.	No reexaminen les possibles solucions davant respostes incorrectes.
presenten una major capacitat de concentració i una atenció mes sostinguda.	Menor capacitat d’atenció i una atenció més làbil i difusa
Utilitzen estratègies més analítiques	Utilitzen estratègies més globals.
Solen tenir més èxit en aquelles tasques de detall.	Solen tenir més èxit en tasques que reclamen una visió de conjunt.

Tots els mestres segurament s’estimin més l’estil cognitiu reflexiu. Que els nens duguin un estil o l’altre (jo crec), en part, depèn de la metodologia que dugui el mestre, ja que si afavorim activitats de reflexió donant als nens el temps que necessitin, ensenyem estratègies etc, els nens aprendran i valoraran més els seus aprenentatges.

Prestar atenció no és un procés fàcil i requereix molta energia. KAHNEMAN (1973), considera que la energia atencional es distribueix depenent dels següents factors:

- De les disposicions duraderes o involuntàries de la persona.

- De les intencions momentànies.

- Del tipus de processament

- Del grau d’activació atencional del individu.

Per tant, per millorar aquesta atenció harem de elaborar programes per millorar l’atenció en els quals ens replantejem coses com ara:

1. Acondicionar espais de treball

2. Les característiques físiques

3. Ajustar el moment i la duració de la tasca

4. Que respecti els interessos del alumne

5. Que la metodologia sigui variable

6. Orientar la atenció a elements rellevants i afavorir que l’alumne tingui un control progressiu sobre l’atenció

7. El rol del mestre

Un altre factor cognitiu que hem de tenir en compte és la memòria. Fins ara creia que la memòria consistia en retenir informació durant molt de temps, per tant, les persones amb la capacitat de retenir més informació, eren els que més memòria tenien, però la memòria avarca més que això. Tenim diferents tipus de memòria i hem d’intentar que tots els nostres coneixement estiguin agrupats a la memòria de llarg termini, i d’aquesta manera perdurin per sempre, un cop la informació estiga en aquesta memòria voldrà dir que aquestos coneixements han estat mastegats i aprofundits.

Tot i que sempre he defensat un aprenentatge significatiu i no pas memorístic, és molt important treballar la memòria. La memòria s’ha d’anar activant durant tota la vida.

A més disposen de processos que intervenen en la memòria com ara la memòria sistemàtica (emmagatzema la informació que comprenen i aquella relacionada amb l’entorn, el mon,els aspectes matemàtics...) i la memòria esporàdica (la que recupera la informació)

Per ultim, dins dels factors cognitius destaquem la intel·ligència. Tal i com diu Howard Gardner no existeix una sola intel·ligència, jo crec, que això que la gent no ho pensa gaire es por veure a tot arreu. Totes les persones som diferents, temin més habilitats i competències en alguns aspectes determinats. Aquestes competències farien referència a les diferents intel·ligències. Des del meu punt de vista a les aules, i sobretot a les d’infantil i primària, s’han de treballar totes les intel·ligències per igual, i no donar més importància a les matemàtiques i menys a les arts plàstiques (com sol passar)

Dins dels factors psicològics implicats en l’aprenentatge també podem parlar dels factors personals, dintre dels qual cal destacar la motivació i la personalitat.

La motivació, tot i que és un tret molt important per que es doni l’aprenentatge, no és l’únic factor que hem de tenir en compta. Si és cert que quan trobem temes que ens agraden o ens interessen prestarem més atenció. Així mateix la metodologia, si és participativa, si el nen es sent part de l’aprenentatge, de l’aula, etc, si se sent motivat, els seus aprenentatges seran més rics i profunds. Això és el que hem d’aconseguir com a mestres.

Quant a la personalitat, hem de tenir en compte que dins de l’aula trobarem molts de nens amb estils i personalitats diferents, i els mestres hem de ser capaços d’adapar-nos a ells i no pas ha de ser a l’inrevés. Com he esmentat anteriorment segons el estil a l’hora d’aprendre els nens poden ser reflexius o impulsius, però no nomès podem diferenciar aquestos dos tipus de nens, també segons l’estil cognitiu poden ser dependents o independents de camp:

INDEPENDENT DE CAMP	DEPENDENT DE CAMP
-Posseeixen major capacitat esructuradora i d’organització de la informació.	-Són més sensibles a les claus externes
-Són hàbils per descompondre un camp organitzat en els seus elements bàsics.	-Mostren preferències per treballar en grup i amb la interacció freqüent d’altres companys i amb el profesor.
-Segueixen més els referents interns i autodefineixen els seus objectius i fites.	-Segueixen les pautes que dóna el profesor.
-Responen millor quan el material posseeix un contingut impersonal i aprenen més fàcilment quan al contingut li falta estructura i organització.	.-Requereixen fites definides i instruccions externes
-Prefereixen desenvolupar les seves pròpies estratègies d’aprenentatge- Responen millor a motivacions intrínseques.	-Tenen més habilitats socials.
	-Aprenen millor quan el material està estructurat i organitzat i quan reben instruccions explícites sobre les estratègies que han d’utilitzar en la resolució de problemes, això com el tipus de resultat d’aprenentatge que s’espera d’ells.
	-Aprenen millor amb motivacions extrínseques.

Per últim, també poden ser Holistes o Serialistes:

HOLISTES	SERIALISTES
Intenten tenir una visió comprensiva de la situació.	S’interessen per la recerca de dades específiques.
Preferència per reunir gran quantitat de dades ,cercan, establir entre ells pautes i relacions.	Tendència a examinar poc les dades i a utilitzar una aproximació pas a pas per confirmar o no les hipòtesi.
Processen la informació com un tot.	Mantenen l’ordre de presentació del material.
Canvien l’ordre de presentación del programa.	Reprodueixen en les seves explicacions la mateixa línea argumental presentada.
La comprensió dels conceptes és variada.	Formulen hipòtesis simples.
Formulen hipòtesi complexes.	No utilitzen informació redundant, actuen pas a pas.
Utilitzen informació redundant i veuen les coses des de distints punts de vista. d’aprenentatge

Per últim, cal esmentar que per que aquestos factors es donin, s’haurien de dur a terme una sèrie d’habilitats i estratègies com ara la metacognició. Aquesta consisteix en que el nen reflexioni sobre el seu propi coneixement.

La metacognició és un tipus especialitzat de coneixement i és molt important per explicar com els nens aprenen a funcionar d’una manera sofisticada cognitivament al llarg del seu desenvolupament. Els nens han de tenir una capacitat d’auto avaluació de la seva pròpia memòria.

Aquesta metacognició és positiva per a l’alumne, ja que al ser conscient del rol que te en el context de l’aprenentatge el grau d’autoestima i motivació augmenta. Pareix un tret difícil, però només cal reflexionar sobre el que s’aprèn i el que se sap.