MODUL 4: Factors interpersonals del procés d’ensenyament – aprenentatge.

Un dels factors també important en l’aprenentatge és les relacions que es donen, Aquestes relacions no només impliquen a els nens i els mestres. Les famílies també tenen una gran importància en la comunitat escolar. Per tant en aquest tema parlarem de les relacions que hi ha entre alumne  -mestre, alumne - alumne i famílies - mestre.

La interacció que existeixi entre el mestre i els alumnes és clau per un aprenentatge de qualitat. El exemple el podem trobar en les experiències que hem tingut al llarg de la nostra vida escolar, tots hem tingut mestres que amb la seva metodologia ens han incitat a un aprenentatge més participatiu i per tant hem aprés més.

En aquesta interacció el mestre crea de manera inconscient unes expectatives sobre la capacitat d’aquestos que pot afectar de manera positiva o negativa. Aquestes expectatives poden dependre de les informacions aportades per altres mestres. També es mostren fent més preguntes a aquells nens en els quals els mestres tenen més expectatives, els hi donen més protagonisme i ajudes. Òbviament, segons les expectatives que el mestre tingui del alumne, aquest actuarà d’una manera o d’una altra.

Des del meu punt de vista, aquest fet està desfasat, no hem de donar tanta importància a el que ens digui el mestre, i no ens hem de fixar només en els defectes que ens poden dar. Com a mestres hem d’esforçar-nos per que els nens aprenguin i gaudeixin d’aquest fet, a més en aquestes edats tan joves, els nens poden canviar d’un dia per un altre. A més crec que hem de respectar els diferent ritmes i hem de fer que tots els nens es sentin agust dintre de l’aula, d’aquesta manera no hem d’alabar ni marginar a cap nen.

Per que hi hagi una bona interacció el mestre també ha de ser capaç de mantenir un context en el qual els nens es motivin i vulguen aprendre, és el cas dels racons dins de l’aula. Si l’escola també facilita espai per a tots els alumnes, es pot ampliar aquesta interacció amb altres mestres i altres alumnes de la comunitat escolar.

Tots els mestres son diferent, cadascun té la seva metodologia i les seves idees i per tant una personalitat i un rol diferent. Trobem dos pols diferents: els afectius emocionals, els que treballen les emocions, són empàtics amb els seus alumnes... i els intel·lectuals directius aquell que té en compte els objectius, el programa, té eficàcia... Des del meu punt de vista, no hem d’elegir ser d’un tipus o un altre, si no que hem de treure el millor de cadascun.

Quant al rol, cal dir, que el rol del mestre ha canviat molt de fa uns anys a avui dia, sobretot en el nostre país. Abans, el mestre tenia un paper important, tot i que des del meu punt de vista massa important ja que era més important el mestre que l’alumne, i jo defèn la idea que sense alumnes, no seriem mestres. Avui en dia se critica tot, i el que més ràbia em fa, és que es critica sense saber sobre la metodologia. A Finlàndia per exemple el paper i rol del mestre si que es una tasca ben valorada, per tant, els mestres també es senten més motivats amb la seva tasca. Aquestos mestres motivats, que es senten part de l’escola, que treballen equip i cooperen, que treballen les emocions dels alumnes sense deixar de banda els objectius etc. Aquestos mestres són els que realment son eficaços.

Els diferents estudis realitzats tant per Lippit i Lewin, com Flandes o Bennet, demostren que una bona interacció amb els alumnes (aquesta interacció es dóna més quan el mestre té un estil democràtic.) té efectes positius en el rendiment dels alumnes.

La interacció entre alumnes també és un factor molt important en el procés d’ensenyament i aprenentatge dels alumnes. EL fet d’anar a l’escola és una oportunitat per conèixer i socialitzar-se amb nens de la mateixa edat. Les persones temin la capacitat de socialitzar-nos, però aquest pas no és fàcil. Els nens quan van a l’escoleta per primera vegada s’estan separant de la seva persona de referència per trobar-se amb altres iguals. La socialització és molt important i es clau per que els nens trobin ajuda en altres persones, per tant a les aules d’educació és molt important fomentar un clima de benestar entre tots els alumnes i els mestres donant estratègies per conviure i interactuar i per tant també adquirir competències socials.

Per una altra banda, com hem dit abans en els estudis de Lippit i Lewin s’ha demostrar que quanta més interacció hi hagi entre els alumes, hi desencadenarà una reducció i control d’impulsos agressius. El fet de tenir amics d’edats semblants ens fa tenir diferents punts de vista, creure en les idees dels altres i treballar cooperativament per aconseguir uns mateixos objectius. És la interacció entre alumnes la que fa que ‘’desaparegui’’ l’egocentrisme. A més, les aspiracions i les fites, així com el rendiment acadèmic evoluciona i s’amplia quan els alumnes treballen en conjunt.

Per últim, també és important parlar de la pràctica educativa familiar, es a dir de la interacció entre el mestre o l’escola i la família. La família és clau per a l’educació. Des del meu punt de vista hem de treballar conjuntament per millorar el rendiment del alumnes, per tant e mestre ha de tenir en compte amb la família i crear una mena d’equip, on tots es poden ajudar. Així com el mestre pot donar estratègies per treballar a casa, com llegir llibres, interpretar-los, fer llistes, escrits... els pares també poden ajudar al mestre explicant-li les aficions del nen, el que li agrada més o menys... A més quan el nen veu que el seu pare o mare o avia, quan veu que la seva família està implicada amb la seva escola, es motiven més, i es senten més del centre.

Per tant, des del meu punt de vista, aquest és un tema molt important. Hem de tenir cura de totes les relacions que poden dar-se a l’escola, ja que els llaços han de ser forts i ajudar a que els nens gaudeixin de la seva etapa escolar.